“La traviata” va patir el rebuig i l’escarni del públic de Venècia el 6 de març de 1853, en què fou estrenada.

Entre d’altres motius, coïa l’escabrositat del tema, l’exigència d’empatitzar amb Violetta Valéry, una prostituta de luxe, i la incomoditat que, per a molts il·lustres espectadors, podia generar veure els seus propis rostres en el mirall de “La traviata”.

Partint de la novel.la d’A. Dumas (fill) “La dama de les camèlies”, s’erigeix la narració dels fets.

Don José fuig del País Basc per enrolar-se al regiment de cavalleria a Sevilla. Allà coneixerà a Carmen, una gitana indomable i lliure que l’embruixarà. Boig d’amor, ho deixarà tot per ella, precipitant-se cap a un desenllaç fatal.

A través dels ulls de José Lizarrabengoa, personatge de la novel·la de Prosper Merimée, revisarem un dels grans temes universals: Carmen, el mite de la llibertat individual.

​