“La traviata” va patir el rebuig i l’escarni del públic de Venècia el 6 de març de 1853, en què fou estrenada.

 

Entre d’altres motius, coïa l’escabrositat del tema, l’exigència d’empatitzar amb Violetta Valéry, una prostituta de luxe, i la incomoditat que, per a molts il·lustres espectadors, podia generar veure els seus propis rostres en el mirall de “La traviata”.

 

Avui es representa pertot. Han passat anys, molts anys. I s’ha entelat el mirall. Mitjançant fragments de “La dama de les camèlies”, Gastone -l’amic d’Alfredo- s’erigeix en narrador dels fets.